El domini .cat i la seua significació

El passat setembre es van complir quatre anys de l’aprovació del domini .cat, un domini genèric (açò vol dir, no estrictament territorial com el .es o el .it) pensat per acollit la comunitat lingüística i cultural catalana a Internet. El registre va començar a funcionar el 13 de febrer de 2006, i a finals del primer semestre de 2009, la Fundació Puntcat, promotora de la iniciativa, comptava ja 36710 registres, amb més de 50 milions de documents indexats pels cercadors, ai amb renovacions que arriben al 80% anual.

El domini .cat funciona igual que qualsevol altre domini: hi ha una sèrie de pàgines web registradores o hostings (com, per exemple, www.nominalia.cat o www.interdomain.net) on ubicar  el domini, gestionat per la Fundació Puntcat. Aquest es concedeix a qualsevol entitat de tipus privat, públic, particular o col·lectiu que acomplisca les condicions fonamentals: utilitzar el català com a llengua fonamental a les seues comunicacions en línia i/o promocionar la cultura catalana a la xarxa.

A setembre de 2006, Amadeu Abril, president de la PuntCat, presentà un document a la ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers) explicant l’estat de la iniciativa un any després. En aquest informe s’incloïen també els objectius principals que perseguia la creació del domini .cat: d’una banda, el reconeixement d’una identitat a una comunitat en particular; en segon lloc, l’impuls a la llengua catalana també en Internet i, sobretot, la cerca de visibilitat: “és difícil existir sense un seient a les Nacions Unides o un exèrcit. A diferència d’altres, nosaltres hem de provar que existim cada dia.”

La proposta del .cat fou presentada en març de 2004, amb el suport de 65000 particulars i 2600 entitats i empreses, com la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, el Gremi d’Editors de Catalunya, o el Cercle Tecnològic de Catalunya. Aquest ampli suport i l’existència d’una comunitat lingüística usuària potencial del domini van ser decisius en l’aprovació i posada en marxa d’aquest.

El projecte també va rebre crítiques en el seu moment de naixement, en tant que molts internautes no consideren lícit aquest deslligament del .es, el domini referent al territori de l’Estat Espanyol. Hi ha qui ha arribat a dir que “aquest era el primer pas per a la independència política de Catalunya.”

Una afirmació d’aquestes característiques simplifica la qüestió de manera errònia, fins al punt que cal recordar les paraules de l’Amadeu Abril quan diu que “una llengua sense prestigi morirà de manera inevitable.” El domini .cat permet la utilització de grafies com l·l, ç o ü als noms dels dominis- En el moment en què es considera que no són prou bones o dignes per a la xarxa,  s’està menyspreant la llengua, excloent-la de dur a terme la seua funció principal com a tal: servi com a via de comunicació a qualsevol àmbit que siga capaç d’abastar.

El domini .cat impulsa i ajuda a mantenir el català viu a Internet, tot un univers cada cop amb més pes a la vida social, i on hi ha lloc per a totes les veus que desitgen fer-se escoltar- Sembla lògic, doncs, que també el català tracte de consolidar el seu espai a la xarxa.