La música: un estil de vida (Part 1 de 2)

La música és part de nosaltres, del nostre estil de vida, de la nostra forma de ser. La música no és solament sons produïts per instruments en una nota o altra. Quan ens definim musicalment ho fem per diverses raons,  per la ideologia que representen o per l’estil de vida que això comporta. Està clar que no tenim una identitat musical molt definida, igual que no la tenim políticament. Les diferents situacions de la nostra vida, els estats anímics pels quals passem o l’estil de vida que seguim condicionen a cada moment la nostra identitat musical. Fa diversos dia parlarem sobre la identitat futbolística, una identitat molt marcada i de poques variacions per a aquelles persones que la tenen des del principi de la seua vida. Per a aquelles persones que el futbol és part del seu dia a dia, segurament mai canviaran d’equip de futbol, de bandera, ni d’escut, però la música és diferent. Quan som petits escoltem les melodies de les sèries de dibuixos però amb el pas del temps canviem d’estil, en l’adolescència és on trobem la diferenciació d’estils musicals. La música té un poder superior a la resta d’identitats i pot deprimir-nos o motivar-nos en el moment que l’escoltem.

La música és com si la caracteritzàrem visualment, amb la roba, el pèl, les conductes… Existeixen nombrosos moviments musicals que són també estils de vida totalment integrats en les persones que formen part d’aquests, per exemple el Rap o el Hip Hop, ho asssociem amb una moda específica, pantalons amples i gorres.  I encara que dintre de cada estil musical existeixen diverses ramificació d’estils de vestimenta normalment els associem amb aquest tipus de caracteritzacions.

 El punk és altre exemple, normalment les persones que segueixen l’estil de vida caracteritzat per la música punk solen ser persones amb una consciència de canvi, és a dir, amb intencions de voler millorar la societat, amb un fort rebuig al sistema i amb uns valors més sòlids i definits.

Els moviments musicals no són sol estils de vida sinó una creació de valors i creences. Els mitjans de comunicació també tenen aquesta caracterització musical , cada sèrie televisiva la identifiquem amb una melodia, depenent de l’escena sona una musica o altra però la realitat és que moltes vegades es deixen de costat alguns estils de musicals. Per això Internet com en molts altres aspectes ha servit per a donar veu a aquests grups que en els mitjans convencionals per no ser tan comercials no han tingut sortida. Existeixen nombroses pàgines on les persones anònimes pengen les seves maquetes, on la gent es troba identificada amb la resta de persones que participen en els fòrums de discussió. Està clar que el gust  musical vària amb el temps i l’estat emocional de la persona, però al cap i a la fi és una identitat més.

Vos deixe un video realitzat per estudiants de comunicació sobre la identitat musical: