La música: un estil de vida ( Part 2)

Com vam dir  en la part 1 d’aquest tema, la música comporta en si mateixa molts trets indentitaris de les persones que segueixen un moviment musical. Parlàvem de la identitat musical d’una forma més generalitzada i en aquesta segona part anem a posar alguns exemples d’identitat musical trobats en la Xarxa.

 

Per exemple www.hhgroups.com  és una pàgina on la gent puja les seves maquetes casolanes, grups d’amics que es reuneixen per fer cançons exclusivament per a penjar-les en aquesta pàgina. Hhgroups es defineix com una pàgina on el “ el hip hop és la nostra cultura”. I alguns cantants tan coneguts com El Porta han sortit d’aquest tipus de pàgines.

 

També existeixen pàgines de punk com per exemple http://www.fellos-vidapunkrock.blogspot.com  que diu “per a molts el punk rock és solament un estil més, per a uns altres és una mica sorollós, per a pocs com nosaltres és la vida mateixa perquè una vegada que escoltes punk rock estas marcat per a tota la vida per a escoltar-lo sempre”

La pàgina de múscia per excel·lència www.els40.com    “la ràdio dels èxits” on trobem tot tipus de música des de pop fins a folck però sempre amb la característica comuna de  que es tracta de música comercial.

I milers de pàgines dedicades específicament a la música realitzada en una llengua concreta, normalment minoritària que per la seva naturalesa no està present normalment a les pàgines de música convencional, com és  per exemple les pàgines dedicades a la música en català. www.catalunyarock.com  “el portal independent de la musica en català”

Existeixen nombroses pàgines dedicades a la música, pàgines on la gent debat sobre l’últim concert d’un cantant, pàgines de les llistes d’èxits, pàgines sobre els pròxims concerts d’un determinat tipus de música i un estil de vida concret.

Segons dades de la indústria, es calcula que cada dia s’intercanvien a través d’Internet 150 milions de fitxers musicals i són ja prop de mil milions els arxius musicals que circulen per la xarxa, amb tendència a incrementar-se. Això es deu a dos factors clau : d’una banda el fet que sigua quasi totalment gratuït descarregar-se la música i seleccionar els temes en concret que desitgem tenir sense la necessitat de comprar el Cd per complet, i que d’altra banda existeix una major facilitat a l’hora d’accedir a les cançons que volem i muntar els Cd’s al nostre gust. Al igual que en la hiperficció cadascú és co-autor dels contes, monta per si mateix una història depenent del camí que seguixca en la narració en la música passa una cosa semblant, cadascú com co-autors d’una creació musical, seleccionem les cançons que volem tenir a un cd, encara que cap estil tinga a veure amb l’altre, i mai dos amics del mateixos gustos musicals tindràn un cd amb le smateixes característiques.

Es tracta d’una forma d’evolució, amb les cintes havies d’esperar a que passara una cançò per tal d’escoltar la següent, o podies passar-la però resultava costós. Amb els cds ja tenies la possibilitat de passar de cançó a cançó sense haver d’anar buscant el segon exacte que començava  la cançó que volies escoltar, però tenia un inconvenient: que si volies canviar de grup havies de canviar de cd. Ara amb Internet i les noves tecnologies cadascun monta la seua pròpia recopilació musical, en l’ordre en el qual vol que sone i amb les cançons  que desitge sense necessitat de pertànyer ni a un mateix cantant ni tan sol a un mateix estil.