Als inicis d’aquest blog ja us vam parlar de la importància que havia tingut per a la llengua i la cultura catalanes l’adquisició d’un domini d’internet propi, el .cat.Hui volem enssenyar-vos altres exemples de nacions que actualment tracten d’aconseguir una extensió web que consolide el seu espai a la xarxa.
Domini .bzh http://www.pointbzh.com/
Bzh és l’abreviatura per a Breizh, que significa Bretanya en llengua bretona. El projecte va ser iniciat a 2004 , impulsat pel diputat Christian Ménard del partit Union pour un mouvement populaire, i actualment es troba en fase de cercar suports entre la població i les entitats culturals. A Bretanya no hi ha problema, és clar, però la forta centralització de l’Estat Francés sembla haver allargat el procés. No obstant, el projecte del govern francés France numérique 2012 orientat a donar impulso a dominis específics per a França, ha suposat un avivament de les esperances d’aquesta iniciativa.
Domini .cym http://www.dotcym.org/home/
En aquest cas, es tracta de la nació gal·lesa la que tracta des de 2005 d’aconseguir el seu domini a la xarxa. El seu principal objectiu és promoure el la recuperació de la llengua a les zones de població gal·lesa, no sols present a les illes Britàniques, sinó també tant al sud com al nord del continent americà, i a Austràlia. No us perdeu la pàgina totalment escrita en Cymraeg, un exemple de la riquea que aportaria a la xarxa (i al món) el que llengües minoritàries foren reconegudes en aquests àmbits.
Domini .sco http://www.dotsco.org/
És un altre domini que ha rebut recolzament de les capes més altres de la política: el propi primer ministre d’escòcia, Alex Salmond, va expresar ara fa un any el seu suport a la campanya. De fet, el seu govern va posar en marxa un estudi per tal de comprovar la quantitat d’organitzacions i institucions escoceses que donarien el seu suport al .sco. El resultat va ser més que satisfactori: un 58% hi van donar el seu total suport, en front un 18% en contra. A hores d’ara, però, encara es troba esperant el vist-i-plau de l’ICANN.
Domini .eus http://www.puntueus.org/es/
Animats per l’èxit del .cat, la campanya per aconseguir un domini va iniciar-se a principis d’any, i es troba molt activa. Particularment interessant és el repàs que es fa de l’ús de l’euskera a la xarxa, amb un llistat molt complet de blogs, empreses, institucions, pàgines de software, etcètera, que es troben íntegrament redactades en en euskera. Un treball d’allò més exhaustiu per demostrar que hi ha una forta demanda per traure el domini .eus al davant, i que la seua consolidació estaria assegurada.
Domini .gal http://www.puntogal.org/
Per últim, un altre cas que ens queda prop: en aquest cas, es tracta dels parlants de gallec els que reclamen l’existència del domini .gal. És important assenyalar que l’associació que impulsa aquesta iniciativa és una de les més actives que hem vist. A la seua pàgina web trobareu tot un seguit de notícies relacionades amb l’evolució del projecte i també d’altres similars, i sens dubte han realitzat un gran esforç a l’hora d’aconseguir suports. A finals de l’any passat es deia que cap a setembre de 2009, aquells membres de la comunitat lingüística gallega que així ho desitjaren ja podrien formar part del .gal, però la posada en marxa definitiva ha anat retrasant-se i avui encara no es troba en funcionament.
Aquest tipus d’iniciatives, com veiem, van en augment, i més que probablement totes acabaran en èxit, ja que tant la ICANN (l’organització que “reparteix” els dominis a la xarxa) com la UNESCO s’han compromés a promoure el multilingüísme a la xarxa. Irina Bokova, directora general de la UNESCO, ha afirmat que és important garantitzar que tots els grups lingüístics tinguen l’oportunitat d’aprofitar el gran potencial de la xarxa. El domini .cat, doncs, sols va ser el principi.
Ha hagut ara una certa polèmica, a algunes webs del País Valencià, al voltant d’un possible domini .val. No sé què en penseu, però de debats així n’està plena la xarxa…
Bon blog!
Per una banda no em sembla ni particularment estrany ni malament: en la recerca per aquest article he vist que hi ha qui està demanant .london o .berlin i fins i tot pot .and (d’Andalusia), encara que aquestos dominis tenen ambicions “territorials”, més que no lingüístiques o culturals.
Ara bé, el .val i moltes de les organitzacions que té al darrere separen llengua “valenciana” de llengua catalana, i això és una perspectiva amb la que no estic d’acord i per tant, no l’he inclòs en aquesta entrada.
Genial l’article, Susanna! 🙂
El que més curiós em resulta de tot això és la jerarquització de dominis que fa la ICANN, amb els de dos lletres reservats per a nacions reconegudes per l’ONU, i els de tres per a les ‘comunitats’ ¬¬ Això sí, després autoritzen el .eu (algú ha dit doble rasero???)
Sergio M