Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘blogs’

És clar que tu no ho has fet mai de la vida, però segur que sí que alguna vegada t’has trobat un amic xatejant amb una tal Lorena de Sevilla, sexòloga, que tenia de sexòloga i de sevillana el mateix que el teu amic d’astronauta aragonés. Però allà estan el dos, soltant troles virtuals, perquè com és tot a Internet no passa res. Com es diu, el que passa en el xat de Terra es queda en el Xat de Terra.

S’entén per identitat digital la projecció social d’un usuari als llocs web i xarxes socials que visita amb freqüència. Pot fer-ho mitjançant un pseudònim o nick o amb el seu nom real, però com que l’espai de socialització. És a dir, el Pepito Cognomtípic1 Cognomtípic2 que no deixa d’enviar-te besos pel tuenti potser igual de pesat que el Pepito de carn i ossos, però l’espai de comunicació canvia. Tots els “tio bo!!!1!!” que et deixa al tauló formen part de la seua identitat digital, de com és ell a la xarxa, com s’hi comporta.

Els bloggers són el cas paradigmàtic, sobretot aquells coneguts a la blogosfera. Per exemple, tots els membres del blog de crítica Vaya Tele (com molts altres de l’empresa Weblogs) són persones amb les seues vides exteriors a la xarxa, clar està, però dins d’aquesta són analistes de sèries de televisió, de moda, crítics de cinema, etcètera, i se’ls coneix com a tal. Tot i que tinguen un pseudònim, aquest no està amagant la seua identitat “real”, sinó que senzillament n’està representant d’altra, la digital.

Ara bé, no sempre és així. De la mateixa manera que la xarxa permet crear-se un perfil sòlid dins d’aquesta, i fins i tot arribar a ser “famós”, també deixa un ampli espai per a prescindir de la identitat, de diluir-la en l’espai cibernàutic. Vaja, que ningú li recriminarà mai al teu amic haver-se fet passar per un membre de la NASA afincat a Saragossa.

Les planes web solen demanar dades als seus usuaris, però bàsicament ho fan per interessos comercials, per a poder negociar les quotes amb els anunciants que les financien en base al perfil de visitants que rep la web. Per tant, com que és més que probable que no mentiràs sobre la teua edat, tant els té que et digues Dolors com Maria encara que sigues un Paco dels de tota la vida, mentre el correu electrònic que els dones funcione (una excepció són, és clar, les pàgines destinades a coses “oficials”, com les bancàries o la de la universitat). Si és veritat que existeixen mètodes d’identificació mitjançant la localització de la direcció IP (una funció que, per exemple, permet blocar a usuaris anònims especialment toca-nassos), però o bé perquè es coneix més bé la xarxa que qui la va inventar, o bé perquè se les enginya per a no destacar massa negativament, l’usuari que ho dessitge pot fer de l’anonimat la seua pròpia identitat, encara que ens semblen termes un poc contradictoris.

D’una banda pot semblar fins i tot utòpic, i de fet, hi ha alguna cosa alliberadora en allò de poder desvinclar-se de la identitat pròpia. S’ha vist que persones que en la socilització cara a cara es troben incòmodes, a la xarxa actuen de forma més desinhibida i això pot fins i tot ajudar-los a superar la seua timidesa. No obstant, les intencions de molts usuaris anònims no solen ser tampoc massa nobles, i és aquí quan apareix el típic que aprofita “que no el coneixen” per a mentir descaradament sobre sa vida en el millor dels casos i, en el pitjor, muntar brega per les pàgines d’altres usuaris, com podria ser el cas dels famosos trolls.

La conclusió d’açò vindria a ser que el millor és, com sempre, construir la teua identitat digital com et vas construir l’altra: al teu gust, i sent sincer amb tu mateix. És clar que pots optar per la mentira, però… Atent a les conseqüències.

Anuncis

Read Full Post »