Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Joves xarxa’

La pertinença a un grup amb la mateixa identitat dóna sensació de complicitat i, fins i tot de compartir un llenguatge comú a un món propi. I conscients d’açò, per què no crear/reforçar la identitat universitària? Això és precísament el que ha fet Alberto Báez, guanyador del tercer premi del Concurs per a joves Emprendedors del Servei Valencià d’Ocupació. El que realment ha dissenyat aquest és una nova xarxa social dirigida exclusivament als estudiants anomenada Dissertas: European Networking.

Actualment, Alberto Báez és un dels patrons fundadors de la Fundació Universitas, el qual ha desenvolupat el projecte des de l’Escola de Negocis i la Fundació ADEIT de la Universitat de València. Segons ell mateix, la idea va nàixer de  la seua experiència viscuda a Nottinghan amb una beca Erasmus. Allí, va compendre que la universitat és molt més que assistir a unes classes i aprovar els exàmens. “Dissertas proporcionarà als estudiants a través de la web 3.0 un espai on es fomentarà l’entreteniment creatiu, la informació de qualitat i la projecció professional de l’estudiant a través de la publicació, per exemple, d’articles acadèmics i tesis”.

Aparentment aquesta xarxa pot resultar ser una extremitat més de l’entramat universitari en el sentit que pot ser un punt de trobada entre estudiants i professors. No obstant, l’objectiu principal d’aquesta xarxa social és impulsar la implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). Encara que aquest objectiu es dit públicament, és ben fàcil adonar-se’n amb termes com “vocació europeista”, “empreses europees”… Ara, anem a veure què diu aquesta xarxa sobre ella mateixa.

Dissertas és una comunitat universitària online a nivell Europeu que pretén ser un punt d’unió entre el món universitari i el món empresarial. El principal objectiu és potenciar les aptituds personals i professionals de l’universitari i que aquesta es converteisca en una font d’oportunitats laborals. Segons els seus creadors, Dissertas, a causa de la seua vocació europeista, pretén implantar els valors promoguts per la Comissió Europea, entre els quals es destaca el foment del voluntariat entre els joves europeus.

Els objectius generals d’aquesta xarxa és fomentar la col·laboració creativa, la projecció personal i professional de l’estudiant i proporcionar una informació de qualitat. Aquestes línies generals es materialitzen en trenta grups temàtics i en els perfils professionals dels usuaris. En les llicenciatures convergeixen tots els continguts generats pels usuaris. En ells, els usuaris poden comunicar-se amb estudiants, professors i empreses europees, realitzar treballs acadèmics conjunts, col·laborar amb empreses i institucions relacionades amb l’estudiant, obtenir informació directament des de la universitat o empresa desitjada, etc. Els joves, les empreses i les universitats poden obrir-se un perfil en Dissertas. En el perfil, l’estudiant podrà inserir tot allò que considere oportú per a la seua promoció personal i professional (Currículum, treballs acadèmics, activitats extraprofesionales, etc). Els perfils de les empreses i les universitats estaran enfocades a donar a conèixer els seus productes i serveis entre la comunitat estudiantil.

Després d’analitzar en què consisteix aquesta xarxa social que fomenta la creació d’una identitat universitària i després de saber que actualment Dissertas ja compta amb més de 100 usuaris en Facebook i Tuenti i un canal en Youtube amb un video promocional en espanyol, anglès i francès, cal plantejar-se els resultats d’aquest magnífica “campanya” que la universitat està realitzant al voltant de l’EEES. De fet, aquest és el seu anunci:

La Univestitat és conscient del boom de les xarxes socials sobretot al sector més juvenil i per això, davant del fort rebuig que ha sofrit l’EEES al món universitari, ha posat en marxa aquesta xarxa social. Sens dubte, una campanya publicitària amb eines més que modernes.  Ara que cadascú jutge aquesta campanya com vulga.

Anuncis

Read Full Post »

Estos dies estem sentint moltes vegades el terme avatar, degut -principalment- a la nova pel·lícula de James Cameron, el director de l’arxi-coneguda Titanic.

Avatar de Habbo HotelEl terme avatar té vàries acepcions. Tot i que la majoria de nosaltres probablement l’associem a una forma d’identitat digital, l’arrel de la paraula avatar neix en la religió hindú. En aquesta religió, es coneix com avatar les diferents reencarnacions del déu Vishnú. Wikipedia també apunta que en algunes ocasions s’ha parlat de Jesucrist com un avatar de Déu.

Entenent açò, no és difícil entendre perquè en l’actualitat s’entén per avatar una “representació gràfica, generalment humana, que s’associa a un usuari per a la seua identificació en Internet”. Normalment són fotografies, dibuixos o representacions en tres dimensions de figures humanes. Així, és probable que tots recordeu que, a l’inici del videojoc Sims el jugador haguera de crear un avatar, una representació gràfica d’algun personatge, i afegir-li ulls, boca, pentinat, etc. Molts dels usuaris d’aquest joc acostumen a fer representacions, avatars, dels membres de la seua família o d’amics o coneguts seus, és a dir, representacions de personatges de la vida real.

Fa uns dies Jessica va parlar de Second Life, el un videojoc en línia molt popular on diferents avatars interactuen entre ells. Aquest programa permet a l’usuari crear un avatar que els representa dins el joc, per tal de tenir una segona vida, com el seu nom indica: posseir terres, construir, conéixer altres avatars, mantindre relacions, diàlegs i fins i tot sexe amb ells. A Espanya està guanyant popularitat, i fins i tot Gaspar Llamazares, d’IU, té un avatar propi.

D’altra banda, també trobem algunes xarxes socials on hi ha avatars. Habbo Hotel és una d’elles. A aquesta xarxa social l’usuari crea un avatar amb unes determinades característiques i es mou per un hotel, on hi ha diferents sales de xat. L’usuari pot agafar objectes, tenir mascotes, etc. I parlar amb altres usuaris mitjançant els seus avatars, que els representen dins el joc. És gratuït però per a tindre funcions addicionals cal pagar una quota.Avatar de Gaspar Llamazares a Second Life

Pel que sembla, cada cop es fa més evident que les persones estem, d’alguna manera, “multiplicant” les nostres vides amb totes les identitats digitals que ens podem crear a la xarxa. La nostra interacció, tot i que no siga física, amb altres persones mitjançant mons virtuals es cada dia més més habitual; el que fa que les relacions entre persones hagen canviat tant en els últims anys. De fet, hui en dia, poques persones -especialment les més joves- podem concebre una vida sense telèfon mòbil i sense internet; cosa que probablement ens ocorrerà en un futur, quan no puguem concebre les nostres vides sense les xarxes socials i sense les nostres “identitats digitals”.

Read Full Post »

Els senyalen i els etiqueten com a “gent estranya” a tot aquell que no es troba endinsat dins d’una xarxa social. De fet es sol dir que qui no té un compte a Facebook o a Tuenti simplement no existeix perquè no es relaciona amb la resta i per tant, com que s’aïlla del món. Ara bé, açò no és altra cosa que un dels tants estereotips dels nous temps: encara són milers els internautes que no participen en aquest moviment i segueixen sobrevivint en societat.

Però, què resulta clau a l’hora de registrar-nos en una xarxa o en un altra? Doncs un estudi recent de Pew Internet, ens mostra l’evolució que han tingut lloes xarxes socials a la societat nord-americana des de 2005 a 2009 i assegura que l’edat és clau per determinar-ho.

La primera gran xarxa social, Myspace, va aglutinar a músics de tot el món que no contaven amb mitjans per a finançar-se els seus discos. Va ser una iniciativa molt positiva per al sector, i de seguida es van formar les xarxes socials tal com avui les coneixem: Facebook, Twitter, Tuenti o Linkdln, han resultat ser les més sol·licitades pels usuaris, encara que no de la mateixa forma.

Per exemple, la xarxa social Facebook, la major del món, ha sofrit diversos canvis considerables en els últims quatre anys. Concretament, l’edat mitjana dels seus usuaris va passar de ser en tan sols un any, de 26 a 33 anys, en la qual se situa actualment. Un canvi molt considerable en els usuaris del portal que demostra l’interés dels més joves per un altre tipus de portal o xarxa per a comunicar-se. Twitter per contra, ha experimentat un efecte distint respecte a Facebook. Si fa un any l’edat mitjana dels usuaris d’aquesta xarxa social era de 32 anys, ara és de 31 anys. Una tendència a la baixa, que potser sigua positiu de cara a captar als més joves, realment els grans usuaris d’aquestes xarxes socials.

En l’altre extrem (el dels no tan joves), se situa la xarxa LinkedIn. Es tracta d’una xarxa social enfocada al món laboral i la mitjana d’edat dels seus usuaris és de 39 anys.

Encara que aquestes dades es refereixen a la societat nord-americana, la mitjana dels usuaris espanyols no canvia molt d’aquesta amb l’únic element diferenciador que és Tuenti. En aquest gràfic es mostra una relació dels usuaris de les diferents xarxes socials i de les seues edats (dades d’una enquesta realitzada a 2.075 usuaris de xarxes socials).

L’impacte que ha provocat Tuenti entre la joventut espanyola és més que evident: és la més utilitzada seguida per Hi5 pels internautes de 16 a 20 anys.

En definitiva, l’elecció entre una xarxa o una altra forma part de la identitat d’una persona, especialment de la seua edat. A l’hora de decidir quina xarxa serà el “nostre hàbitat virtual” serà fonamental tenir clar per a què es va a utilitzar la xarxa i amb quin tipus de internautes es pretén relacionar-se. Ara, amb aquest estudi a la mà possiblement l’elecció siga més sencilla. O tal volta, el que desitgen molts – o la majoria?- és estar omnipresent a cada racó de la xarxa.

Read Full Post »

Els joves a la xarxa

           Internet s’ha convertit en els últims anys en l’únic mitjà de comunicació que creix en nombre d’usuaris, i on segons informes i estudis com el realitzat per l’agència de mitjans Mindshare quasi el 50% dels joves romanen conectats almenys dues hores diaries. És un mitjà que especialment entre els adolescents ja fa algun temps s’anivella a la televisió, i que depenent de franges de població i d’edat la supera, com per exemple el sector entre 16 i 24 anys que, tant a Espanya com a Europa, dedica més temps a la xarxa que a les sèries televisives.

El correu electrònic i les xarxes socials ( especialment Tuenti i Facebook) són algunes de les activitats preferides: els usuaris de Messenger conversen 286 milions de minuts per mes i a Facebook ja són més de 5.500.000 persones registrades. Però, aquesta eina revolucionària no s’empra solament com a entreteniment, Internet és un mitjà que està esdevenint clau en l’àmbit del màrqueting polític. El màxim exponent és el portal de Youtube, on tots els partits polítics pengen videos electorals, campanyes negatives contra els adversaris, felicitacions com la que va realitzar el primer ministre britànic a l’actual president de França, Sarkozy, quan aquest va guanyar les eleccions.

Per altra banda, alguns estudiosos alerten del perill que pot suposar la informació que corre via Internet, per exemple, el espot que va penjar a Youtube el defensor del menor on deia “a Internet la teua imatge no és teua, és de tots, de tot el món”. Però a banda d’açò tal i com diu Toni Aira al seu llibre Màrqueting polític: l’art de guanyar eleccions “per les seues característiques actuals, així com per la crisi de credibilitat dels media tradicioansl, esdevé eficaç perquè pot augmentar la percepció que pot tenir l’auditori de participar en el procés”. S’ha convertit en un mitjà en que el lector passa a ser receptor, és un mitjà de bidireccionalitat, on els joves es senten partícips d’aquesta nova realitat virtual.

Read Full Post »