Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘llengua’

La llengua sempre ha estat considerada com un dels elements més definitoris d’una nació i/o cultura, si no el que més. Com diu l’autor Michael Billig al seu llibre Nacionalisme Banal, “el nacionalisme és una forma històricament específica de consciència” i per tal que aquesta puga donar-se, s’han de posseir discursos de nacionalisme, és a dir, “frases i punts de vista que poden ser identificats convecionalment com nacionalistes o patriòtics.” És a dir, un discurs que articule el sentiment, paraules capaç d’expressar-lo i defensar-lo.

A aquest blog ja he comentat diverses vegades com moltes comunitats culturals, sobretot aquelles de tipus minoritari i, normalment, en situació d’inferioritat respecte a una altra cultura més forta, s’han esforçat per trobar i consolidar el seu espai a la xarxa, per així poder continuar enfortint-se. Però aquesta labor no sols queda reduïda, com es podria pensar, a pàgines de tipus idiològic o polític de caire reivindicatiu, sino que molts cops també trobem casos més “pragmàtics” de defensar una particular forma d’expressió.

Quants de vosaltres heu utilitzat alguna vegada un diccionari on-line o heu consultat el celebèrrim soft-català? Sabieu que a la xarxa podeu trobar diccionaris de swahili-anglès? Penseu que aquest tipus de projectes són casuals, que es poden englobar en aqueixa noció de “a Internet trobes de tot”, o més bé són reflexe del que comentàvem abans?

Un projecte que crida l’atenció és el dels Wikidiccionarios, un altre projecte de la Wkipèdia a Espanya. Actualment, aquest diccionari en línia construit pels mateixos usuaris compta amb 322 llengües i més de 41000 entrades, in crescendo. És un projecte encara en construcció i, que per tant, ara mateixa potser no resulta tan util com d’altres similars a la xarxa. A més, obviament, pel moment, aquelles llengües amb més material són les majoritàries, però no deixa de ser curiós trobar gent que s’ha molestat en rescatar en cara que siguen dues paraules del crioll haitià i explicar a la resta què volen dir.

Es podria raonar amb tota legitimitad que la intenció predominant en tots aquests projectes és la d’apostar per un coneixement més lliure i accessible, cosa que comporta que la preocupació per un ús correcte de la llengua – principal transmissora d’aquest- en siga una conseqüència lògica, més que no pas la reivindicació d’un o altre tipus d’identitat.

No obstant, no sembla més aviat que les dues premisses van de la mà? Tot podria reduir-se, fins i tot, al respecte i l’admiració cap a la diversitat del saber i a les ganes de preservar aquest front a una manera de pensar única, que rebutja la resta.

Anuncis

Read Full Post »