Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘suplantació’

I amb aquesta, arribem a la que -almenys de moment- serà l’última entrada del nostre bloc. Durant aquest temps ens hem identificat de mil maneres i hem tractat de trobar el nostre lloc, aquell compartit per la gent i les comunitats d’internautes que més se’ns assemblen. Ens hem identificat amb molts caracters, moltes idees, moltes maneres de pensar i d’actuar i ens hem adonat que a aquest món, el virtual, es produeix una mena d’analogia del que ocorre al món real: les persones creem espais, comunitats 2.0, on diversos usuaris (coneguts o anònims) interactuen, participen i comparteixen aficions, idees, pensaments… Hi ha xarxes socials per a tots els gustos (per edats, per races, per religions…), pàgines web que exploten les inquietuds ecologistes dels internautes per tal de treure’n profit econòmic, pàgines i portals dedicats a persones de diferents opcions sexuals, dominis de pàgines web de multitud de comunitats ètniques o nacionals… i fins i tot, jocs en xarxa que permeten a l’usuari viure una segona vida, com és el cas de Second Life.

Si tot açò evoluciona amb la rapidesa que ho ha fet fins el moment, què serà de nosaltres dins d’uns anys? Arribarem a confondre la nostra identitat física o “real” amb la nostra identitat digital? Viurem algun cas de suplantació de la identitat? Utilitzaran els governs mètodes com aquest per “esborrar” persones del mapa? Arribarà a ser la nostra identitat digital més important que la física o jurídica? Cap on evolucionem?

S’accepten opinions, vaticinis i conspiracions! Gràcies de part de tots als que ens heu visitat fins ara!

Anuncis

Read Full Post »

Ben bé es pot dir que la indústria cinematogràfica és la que més partit li treu als avanços científics o tecnològics, i no solament en aspectes formals com els efectes visuals o sonors: el treball dels homes de ciència sempre ha servit d’inspiració als apassionats de contar històries (o de fer diners, tot s’ha de dir). Saber tota la informació que el nostre ADN podia donar amb una sola goteta de sang va alterar el concepte de narració policíaca fins arribar a l’aclamada sèrie CSI; des que van començar a fer-se públics els efectes del canvi climàtic no ens han faltat pel·lícules on una ona gegant s’empassa Nova York i què dir de la tanda de films que hi ha sobre naus especials, extraterrestes o no, que arriben a la terra amb unes tecnologies que avui encara, any 2010, encara no són possibles. La xarxa, com no, també havia d’esdevenir tard o d’hora protagonista del gènere de la ciència ficció.

I com que quan més s’espante el pobre espectador millor, una de les primeres pel·lícules que es van fer sobre el tema va ser precissament sobre la suplantació o robatori d’identitat: La xarxa (The net), 1995. Una Sandra Bullock pre-Mientas Dormías era Angela Bennet, una informàtica d’una companyia de Software que a penes mantenia contacte amb el món real per altra via que no fóra internet: els seus veïns pràcticament no l’han vista, i sols uns quants companys de feina la podrien reconéixer.

Tot es complica quan l’Angela i un altre company de feina descobreixen dins d’un videojoc una porta d’accés a un programa anomenat Gamekeeper, que s’estava instal·lant a les bases de govern i enclavats militars arreu del món. L’Angela hi fa una còpia, per allò de fer avançar la pel·lícula, i l’altra, com no, es destruïda en un accident. Un grup terrorista, els Pretorians, comença a perseguir-la per a fer-se amb la còpia (i amb el domini del món) i la primera mesura que prenen és agafar totes les dades que hi ha sobre ella a la xarxa i donar-li-les a altra persona. I és clar, com que l’Angela era una anti-social, cap veí ni persona a menys de 10 quilòmetres a la rodona pot confirmar qui és.

A més a més, quan ella es fa amb el nom i el número de seguretat social de una tal Ruth Marx, els Pretorians introdueïxen una fitxa policial d’ella on l’acusen de tot l’acusable i com aquell que diu el món se li posa en contra.
No és una pel·lícula brillant, però si prou angoixosa i sens dubte interessant perquè reflexa la por i inseguretat que la xarxa despertava entre els no entessos tan sols fa quinze anys. Probablement, ara ens semblaria una pel·lícula un poc exagerada, ja que la Xarxa 2.0 ha canviat la manera de percebre els usos d’internet. Com ja hem comentat diverses vegades per aquí, ara fins i tot ens en refiem massa i “soltem” les nostres dades fins i tot fotografies a la xarxa amb certa lleugeresa. No obstant això, encara hui continua eixe temor a la invasió de la intimitat per mitjà de la xarxa, ja es tracten dels secrets personals, dels d’un estat o d’una empresa. Aqueixa por ha estat ben explotada pel cinema: anterior a l’exemple que hem vist, l’any 1983 s’estrenava War games, on un jove confonia un sistema d’operacions militars amb un video-joc, i quasi s’encetava així la III Guerra Mundial.

A Identitat Digital us anirem comentant altres exemples en què la ciència-ficció ens mostra les idees i reaccions de les persones davant les noves tecnologies. Manteniu-se connectats!

(I feliç any nou!)

Read Full Post »

En 2010 s’acompleixen 20 anys de dominis “.es” a la xarxa. Per a cel·lebrar aquest aniversari, l’entitat pública empresarial Red.es ha confeccionat una llista amb els 20 millors dominis .es d’aquests últims vint anys. Entre d’altres, trobem pàgines tant diverses com ara la pàgina de l’empresa d’alimentació Gallina Blanca, la pàgina del grup de comunicació de RTVE , o la del periòdic El Mundo . Si teniu curiositat, podeu accedir a la llista completa clicant ací. De les primeres 500 web enregistrades al Network Information Center, només dues apareixen a la llista de les 20 premiades: la pàgina de la seguretat social  i la de RTVE. Red.es és una entitat pública empresarial dependent de la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions, la finalitat de la qual és la de donar impuls a la societat de la informació mitjançant projectes conjunts amb les diputacions provincials, comunitats autònomes, etc. Pel que hem pogut saber a partir de les dades proporcionades per la seua pàgina web, en l’actualitat hi ha 1.199.422 pàgines web amb domini .es enregistrat, un número superior al de pàgines web amb el domini internacional .com. Quan, en 1990 s’extinguia Arpanet -avantsala de l’actual Internet i que tenia fins militars- i amb la proliferació d’Internet i del World Wide Web inventat per Tim Baners-Lee, neixia la primera pàgina web amb domini .es, de la mà del Network Information Centre . El Network Information Center és l’òrgan destinat a gestionar la concessió de dominis .es a la xarxa, en el cas d’Espanya i pertany també a Red.es. Després de la pàgina del NIC, aparegueren dues pàgines més: la de l’Institut Astrofísic de Canàries  i la de l’Institut d’Estudis Catalans . Aquests últims, a més a més, van ser també els primers a utilitzar el domini .cat quan aquest va aparéixer (els catalans, com sempre, a l’avantguarda). Tot i que no es coneix la data exacta de l’aparició d’aquestes dues pàgines web pioneres, sabem que al maig de 1991 ambdues existien ja a la xarxa. Pel que fa a les universitats, la primera en enregistrar la seua pàgina web amb domini .es fou la de Saragossa , al juny de 1991. A la pàgina web de http://www.red.es també es donen consells als usuaris d’Internet en cas que aquestos siguen víctimes d’algun cas de phishing. L’entitat pública empresarial, junt amb l’Institut Nacional de Teconologies de la Comunicació (INTECO) proporcionen un correu electrònic (fraude@cert.inteco.es) al qual es poden adreçar els usuaris víctimes del frau electrònic, per a que Red.es i l’Inteco investiguen la pàgina web sospitosa de cometre delicte i la bloquegen, en cas que aquesta siga de domini .es. Sembla curiós veure que totes aquestes entitats i empreses existeixen, que darrere de l’enorme entramat de la xarxa hi ha algú que posa ordre. Perquè, clar, nosaltres -usuaris corrents d’Internet- fem ús d’aquesta eina tecnològica cada dia i no podem arribar a pensar quanta gent hi ha darrere d’això per fer-ho possible.

Read Full Post »

hotmail-hackLa suplantació d’identitat digital, cada cop més fàcil
El portal de notícies BBC Món alertava fa apenes unes setmanes d’un dels majors i més propers casos de suplantació d’identitat amb un gran titular: “Publiquen la informació d’accés a 10 mil comptes de Hotmail”.
La web que va publicar les contrasenyes fou Pastebin.com, un xat online. L’entrada en el fòrum, que ara ha estat esborrada, detallava les contrasenyes d’uns 10.000 comptes de correu de Hotmail amb dominis @hotmail.com, @live.com i @msn.com. Els comptes corresponien a usuaris amb noms que comencen amb les lletres a i b i la majoria estaven localitzats a Europa. Així que alerta, perquè si per exemple et diuen Beatriu o Àlex, la teua contrasenya possiblement siga ja coneguda per una gran quantitat d’internautes!
Pel que sembla els comptes haurien estat “hackeats” mitjançant tècniques de phishing (tècnica que utilitzen els hackers per aconseguir información dels usuaris d’Internet). Microft sosté que els atacants no han entrat en les seues bases de dades, sinó que han captat la informació a través de  mitjans enganyosos.
Davant els fets ocorreguts, milers d’usuaris -afectats o no-, es troben en una situació d’alerta després d’adonar-se com de fàcil es suplantar les identitats digitals i accedir a informació totalment privada i personal.
Internet és un món que en absolut pot ser controlat amb tot el que això suposa. No obstant, com a usuaris hem d’anar en compte amb la informació que tranquil·lament proporcionen a la xarxa. Per exemple, milers d’internautes proporcionen amb total naturalitat les seues contrasenyes a llocs tan conegut con “qui et bloqueja al MSN”.
A més,la majoria d’usuaris utilitzen dades personals per crear les seus claus digitals. Els experts asseguren que més d’un 50% de les contrasenyes responen a algun aspecte personal com la data de naixement, el nom del nuvi o la nuvia… Sens dubte informació que qualsevol altre usuari imagespot aconseguir sense la necessitat de ser un expert informàtic. Per exemple a Facebook, es més que fàcil saber quin dia és el nostre aniversari i amb això, inconscientment, estem donant via lliure a que ens suplanten la identitat.
En definitiva, la millor mesura de seguretat per a mantenir segurs els nostres comptes és tenir sentit comú, canviar les claus periòdicament, no utilitzar claus fàcils d’endevinar i no utilitzar la mateixa per a tots els serveis.

Read Full Post »