La Identitat Digital Professional: Reputació 2.0 o una mena de control social?

Cada vegada són més les empreses que abans de seleccionar o contractar els seus treballadors realitzen una recerca de candidats a la xarxa per tal de trobar identitats on-lines. És a dir, busquen el seus perfil a les xarxes socials (com Linkedin, Facebook…) , el seu blog personal i qualsevol altre tipus d’informació –que no és poca!- que es puga trobar a través d’Internet. I és que a cada pas que donem a la xarxa, estem deixant un rastre que molt fàcilment es pot detectar i seguir. Sens dubte, mentre que la realitat es digitalitza i es accessible públicament, comença a crear-se –sense que nosaltres fem res- una imatge del nostre jo al ciberespai. Tot queda a la xarxa, tant per a bé com per a mal.

De segur que en aquest moment ens vénen a la ment la gran quantitat de fotografies que tenim penjades a les xarxes socials i que tan fàcilment ens poden crear situacions incòmodes (com les d’última festa on l’alcohol fou el protagonista), els vídeos penjats al Youtube on fem estupideses amb els nostres amics, i també eixos comentaris despectius realitzats a la web cap a una empresa o algun personatge conegut que en un futur, per què no, pot estar interessat en nosaltres per motius professionals. Tot açò que aparentment sembla entreteniment, en un futur, pot ser motiu de pèrdua del nostre lloc de treball o al menys de la possibilitat d’accedir a ell: es teclejarà un nom i immediatament apareixerà al seu costat infinitats d’imatges de la seua bogeria.

Sí, sembla una autèntica pel•lícula de terror o el que és pitjor, un Gran Hermano gegant que ens vigila contínuament. I és preocupant. Per això hem d’anar molt en compte amb allò que publiquem i exposem als ulls de tots a la xarxa perquè tot deixa rastre. Però al igual que les coses no tan bones queden a l’abast de tots els internautes, també podem aconseguir que una bona imatge de nosaltres mateixos es difonga a través de la xarxa: la construcció de la nostra identitat digital professional.

Disposar a Internet d’un perfil professional rigorós i connectat amb persones destacades del sector en el qual un treballa i amb les quals es manté un contacte de forma regular, és una de les últimes tendències del que es coneix a la Web 2.0. No és que siga una autèntica fórmula de recerca d’ocupació -encara que també pot valer per a això- sinó de reputació i valoració professional. Per això ara també es parla de la Reputació 2.0.

Quan creem un perfil professional a alguna web de networking professional com LinkedIn o Xing, el que en realitat estem fent és afegir una “versió oficial” de nosaltres mateixos. I amb moltes probabilitats, degut al fet que aquestes companyies han fet un treball de posicionament dels perfils dels seus usuaris en els principals cercadors, aquesta versió controlada del que som és la primera que apareix quan algú busca referències sobre nosaltres.

El Jo digital és una part més de la nostra identitat, una part complementaria de la nostra vida. Com bé diu Pedro Sánchez, director general de Viadeo a Espanya i un dels principals teòrics sobre el concepte d’identitat digital professional, “a diferencia del que ocorria anys enrere que s’abusava dels nicks i es creia en els avatars i altres disfresses de la identitat pròpia, la tendència actual és anar cap a allò real, mostrar-se tal i com s’és a la vida diària cosa que a l’àmbit professional és imprescindible per generar confiança”.

Davant d’aquesta revolució tecnològica que afecta directament tant a la nostra vida privada com a la pública, hem de ser conscients de les immenses possibilitats que ofereix la xarxa. És veritat que moltes d’aquestes possibilitats oferides atempten contra la nostra vida privada ja que es du a terme un control total sobre els internautes, però aquest fet no ens pot fer oblidar que la Reputació 2.0 és real i que a través de la xarxa tenim una bona oportunitat per a crear la nostra identitat professional com si d’un segon currículum es tractara.

En definitiva, els usuaris hem d’actuar més conscientment a la xarxa. No obstant, la solució del problema no resideix únicament en aquesta banda ja que també és necessari que quan la nostra intimitat corre perill la llei actue. Al cap i a la fi, el dret a que es respecte la nostra vida privada el tenim tots.

Read Full Post »